diumenge, 17 d’abril del 2011
L'ÍNDEX
- Biografia
- Comentari de les obres
- "Una vella coneguda olor"
- "Fantasia per a un auxiliar administratiu"
- "Berenàveu a les fosques"/"Revolta de Bruixes"
- "Dècada dels setanta"
- Teatre infantil i televisió/ "El gos tinent"
- Altres enllaços
- Comentari de les obres
- "Una vella coneguda olor"
- "Fantasia per a un auxiliar administratiu"
- "Berenàveu a les fosques"/"Revolta de Bruixes"
- "Dècada dels setanta"
- Teatre infantil i televisió/ "El gos tinent"
- Altres enllaços
BIOGRAFIA
Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940). Realitzà estudis de Filologia romànica. Després d'una aproximació al teatre espanyol, especialment a Buero Vallejo, i al teatre nord-americà, O'Neill i Miller, reflectits en Una vella coneguda olor (1963), projecta la trilogia sobre el mite de Drudània on vol encara una reflexió sobre el país, el sistema i la societat occidental, que culmina a Berenàveu a les fosques (1971), amb clars ressons brechtians. Passarà per una etapa de teatre imaginatiu representat per La desaparició de Wendy (1973); produirà obres infantils com Supertot (1973), Helena a l'illa del baró Zodíac (1975) o El somni de Bagdad (1977), entre d'altres. Amb Revolta de bruixes (1975) elevà a la categoria de símbol la bases realistaplantejada entre la Raó i el compromís, i la irracionalitat i l'evasió. El 1989 va estrenar Ai, carai! al Teatre Lliure. En el últims anys, a més de seguir amb el teatre infantil, ha estrenat Desig (1998), Fugaç (1992) i E.R. (1993) estrenada al Teatre Lliure (1994) i duta al cinema per Ventura Pons (Actrius, 1996) i amb el qual va obtenir el Premio Nacional de Teatro, el 1995. Aquest és un teatre més personal, entorn dels temes de la felicitat, el sentit de l'existència i l'amor pel teatre, respectivament. Testament es va estrenar a Madrid, en castellà, muntada per Gerardo Vera (1996), mentre que la versió original la va dirigir Sergi Belbel (Grec, 1997). L'última peça estrenada ha estat El gos del Tinent (Sala Beckett, 1999), dirigida per Toni Casares.Ha realitzat diversos guions de televisió, entre els quals destaquem Dins la catedral: Josafat (1976), Poble Nou (1994) i Rosa (1995), Nissaga de Poder, 1996-98, Laberint d'ombres, 1998-99; i Nissaga, l'herència, 1999; entre d'altres. La seva obra ha estat traduïda al castellà, francès, anglès, portuguès i basc.
COMENTARI DE LES OBRES:
De les primeres obres de base realista, la producció de Josep M. Benet i Jornet ha evolucionat cap a una dramatúrgia més personal. Però, a pesar de les innovacions constants d'un procés caracteritzat per l'experimentació permanent, tota la seva producció manté un punt en comú: la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta.
"una vella, coneguda olor"
UNA VELLA, CONEGUDA OLOR (1963)
Les primeres obres en català de la dècada dels seixanta presenten una realitat immediata. Així, l'escena d'Una vella, coneguda olor (1963), obra influenciada per Tennessee Williams i Eugène Ionesco, se situa en un conjunt de cases del barri vell de Barcelona, durant l'estiu de 1962. En aquest escenari transcorre la història de Maria, la qual se sent anorreada per les circumstàncies de la seva existència. El barri i la seva feina de peixatera són un jou que l'ofega. Quan corre el remor de la imminent demolició de les cases del barri per obrir-hi una avinguda, Maria creu haver trobat un camí de sortida. Però les obres no són tan ràpides com semblava i busca una altra possibilitat de fugida en els braços del seu veí, un pseudointel·lectual a qui havia rebutjat anteriorment, perque només vol aprofitar-se'n.
"fantasia per a un auxiliar administratiu"
FANTASIA PER A UN AUXILIAR ADMINISTRATIU (1964)
Fantasia per a un auxiliar administratiu (1964) és, també, un text de base realista amb influències d'Eugene O'Neill, Tennessee Williams i Arthur Miller i, també, del teatre contemporani espanyol que presenta la història d'Andreu Tarragó, un oficinista que veurà frustrades les seves aspiracions d'ascens social.
Tanmateix, la base realista del teatre de l'autor es veu progressivament reformulada a través de l'experimentació formal. Amb Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna(1966-1968) es produeix una ruptura amb els textos anteriors, ja que es formula una nova proposta formal que incorpora elements de diferents gèneres de consum, com per exemple els còmics, les novel·les de capa i espasa o el cinema. La història es presenta a través de l'arxiver Sunyer, el qual, des de l'actualitat, ofereix una novel·la sobre Marc i Jofre, dues figures del passat de Drudània, enfrontades per les seves opcions polítiques. A La nau (1968-1969), l'autor recorre a un altre gènere de consum, la ciència-ficció, per mostrar els problemes de l'estandardització de la societat occidental.
"berenàveu a les fosques"/ "revolta de bruixes"
La investigació sobre les possibilitats dels recursos teatrals prosseguirà durant la dècada dels setanta. La desaparició de Wendy (1973), Berenàveu a les fosques (1970-1971) i Revolta de bruixes (1971-1975) són alguns dels textos més representatius d'aquesta etapa. La desaparició de Wendy, que poua en diverses fonts literàries com El casament de W. Gombrowicz, l'Ulisses de James Joyce i la Primera història d'Esther de Salvador Espriu, és una reflexió sobre el teatre amb clars ressons autobiogràfics
BERENÀVEU A LES FOSQUES
A Berenàveu a les fosques l'experimentació formal es combina amb experiències personals, amb l'objectiu de passar comptes a la societat catalana de postguerra. L'obra, segons Xavier Fàbregas, "és un drama realista, naturalista a estones, escrit sense concessions [...]. És a través d'uns quants individus que Benet i Jornet ens narra què ha estat la petita classe mitjana barcelonina, vençuda i desorientada, perduda la consciència del seu origen menestral i proletari i emmenada envers uns somnis que ha d'acabar per disgregar-la i, en definitiva, per destruir-la." (Serra d'Or, núm. 154, jul. 1972). La trama es desenvolupa a través de la correspondència entre Fanny i Montserrat, recurs que recorda el plantejament de Boquitas pintadas (1968) de Manuel Puig.
REVOLTA DE BRUIXES
REVOLTA DE BRUIXES
A Revolta de bruixes l'autor es remet al realisme. Però aquesta opció s'explota fins al paroxisme a través d'una trama que transcorre en diferents accions paral·leles en un mateix espai escènic. D'altra banda, l'anècdota quotidiana adquireix connotacions simbòliques. Així, la revolta d'un grup de dones contra el vigilant de l'empresa per a la qual treballen es transforma en la lluita entre la raó i la irracionalitat.
la funcional teatre
la funcional teatre
dècada dels setanta
A mitjan de la dècada dels setanta inicia la seva col·laboració amb la televisió, que li permet acostar-se a un públic més popular. Per al mitjà televisiu, escriu peces com Dins la catedral (1976), Elisabet i Maria (1979) i Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc (1987), adaptacions de Prudenci Bertrana, F. Schiller i Joanot Martorell respectivament. Produeix també guions, sèries i espais dramàtics.
Les línies de producció encetades durant aquesta dècada es refermen al llarg de les posteriors. Així, algunes obres mantenen una base realista, com Ai, carai! (1985-1988), una comèdia en què es radiografia la generació de l'autor; d'altres, consoliden, a través de l'exploració de nous recursos teatrals, la seva dramatúrgia més personal, de caràcter marcadament narratiu (Descripció d'un paisatge (1977-1978) o Desig(1989) entre altres).
Descripció d'un paisatge, amb referents de La primera història d'Esther de S. Espriu i la tragèdia d'Eurípides, Hècuba, narra la història de dues germanes, Kàtila i Zahira, que després d'un exili de deu anys retornen a la seva ciutat de l'Orient mediterrani, governada per un emir absolutista que havia assassinat el pare de les noies. Aquestes intenten consumar la seva venjança, però les seves pròpies febleses i contradiccions provoquen la fallida dels seus plans i cauen en mans de l'emir.
Amb Desig que configura juntament amb Fugaç (1990-1992), E. R. (1992-1993) i Testament (1993) un cicle personal on l'autor reflexiona sobre l'amor-passió, la felicitat absoluta inassolible i el sentit de l'existència es produeix una renovació formal, tècnica i estilística. L'obra, amb influències de Samuel Beckett, T. Bernhard, Harold Pinter i Sergi Belbel, transcorre en un món proper de cotxes, carreteres i segones residències, però imprecís quant a l'espai i el temps. En aquest escenari, quatre personatges, gairebé abstractes, mostren les seves dificultats per comunicar-se i assumir les seves torbades intimitats.
teatre infantil i televisió / "El gos tinent"
TEATRE INFANTIL I TELEVISIÓ
Així mateix, es manté la producció de teatre infantil i juvenil amb El tresor del pirata negre (1983) i La història de Carlota quan se'n va anar a salvar el seu amic de les mans de la dona de neu (1990-1991) i, alhora, s'amplia i diversifica la producció per al mitjà televisiu, amb sèries com Poble Nou (1992-1995), Pedralbes centre (1995),Rosa (1995-1996), Nissaga de poder (1996-1998) i Laberint d'ombres (1998-1999) la qual cosa demostra la versatilitat de l'autor, que ha sabut aproximar-se amb encert, a través de diferents propostes, a un públic heterogeni.
El Cor de la ciutat
EL GOS TINENT (1997)
El seu últim text publicat en escriure aquesta guia és El gos del tinent (1997). En aquesta obra, que transcorre en una realitat actual en clau universal, es presenta una reflexió sobre el poder devastador i cruel que ho destrueix tot. Des d'un punt de vista formal, El gos del tinent manté punts de contacte amb Desig (per exemple, el caràcter abstracte dels personatges dos homes i dues dones i l'ambigüitat de la situació dramàtica, que transcorre en una atmosfera intemporal).
dilluns, 28 de febrer del 2011
diumenge, 27 de febrer del 2011
Bibliografia
----
JOAN TIMONEDA:
-Viquipèdia
-Poesia.cat
*Raimon:
-Youtube
-Cancioneros.com
---
FELIU FORMOSA:
-Música de poetes
http://tintaxinesa.blogspot.com/2006/03/feliu-formosa-canoner-20.html *Ester Formosa:
-Viquipèdia
*Toti soler:
-Dailymotion
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/formosa/obra.html - Youtube
http://www.chartlyrics.com/wf6JDFtgikmNNtST5JW2DA.aspx ----
ANOTONI CANU:
-Música de poetes
-Poesia.cat
*Tània i Euràlia:
-Youtube
-Google vídeos
diumenge, 20 de febrer del 2011
SOLAMENT L'AMOR -ANTONI CANU
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Antoni Canu es un autor nascut a Ocier que va arribar a L’Alguer a l’edat de 10 anys. Per tant, la seva llengua materna és el sard. La figura de Canu (casat amb una algueresa i membre actiu d'entitats que lluiten per conservar la llengua) i la seva obra (en català), que no només ha estat reconeguda amb diversos premis a l'Alguer, sinó a nivell de l'Estat italià, és una demostració de com s'han integrat durant segles els sards que arribaven a la ciutat.
Antoni Canu ha publicat, fins al moment, tres reculls de poesia. El primer, que portava per títol Poesies, fou publicat l’any 1995. El segon, que duia el títol En l’arc dels dies, el Nadal de l’any 2000. I el tercer, i darrer fins al moment, Nou Cant, va ser publicat el 2007. Tots tres llibres han estat editats per Edicions del Sol de l’Alguer i han comptat amb el suport de l’Obra Cultural de l’Alguer i de l’escola d'alguerès Pasqual Scanu. L’any 2008, l’editorial Fasolcat va editar Les veus de l’Alguer –vint cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu, on podem trobar deu poemes de Canu musicats pel compositor Manuel Garcia Morante i interpretats per la soprano Eulàlia Ara i per la pianista Tània Parra.
La característica més remarcable de la seva poesia és que, mitjançant un vers curt, àgil i precís, desproveït d’artifici, sap comunicar-nos la seva experiència viscuda i, a voltes, recuperada des de la nostàlgia. Sap dignificar allò que és quotidià amb un ritme poètic personal, altament intuïtiu.
La característica més remarcable de la seva poesia és que, mitjançant un vers curt, àgil i precís, desproveït d’artifici, sap comunicar-nos la seva experiència viscuda i, a voltes, recuperada des de la nostàlgia. Sap dignificar allò que és quotidià amb un ritme poètic personal, altament intuïtiu.
SOLAMENT L’AMOR
Sé
que no té alfabet
la llengua
que parla
la dolor.
Però
les ferides
que incideixen
el cos
i l’ànima
són síl·labes
que solament
l’amor
sap desxifrar.
Comentari del poema:
Tema: les ferides de l’amor.
És molt difícil parlar de dolor, pot ser no hi hagi paraules suficients o exactes per fer-ho. Però és ben sabut que només l’amor es capaç d’ entendreu sense necessitat de les paraules.
L’autor intenta reflectir la ferida que li ha causat l’amor. No creu que hagi paraules per descriure el que sent, tanmateix sap que no li fan falta. Es l’amor l’únic que pot desxifrar aquest dolor.
El poema no segueix ningun patró. Son versos lliures.
La pianista; Tània Parra i Esteve
Nascuda a Barcelona, ha realitzat els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta ciutat, on ha estat deixeble de Carles Marquès i de la catedràtica i concertista MªJesús Crespo. Ha btingut el Títol Superior de Piano, el Títol Superior de Música de Cambra i el Títol Superior de Solfeig, Teoria de la Música i Acompanyament. Actualment rep classes de Postgrau del pianista Peter Bithell, concertista i professor de la Guildhall School of Music and Drama, a Londres.
Ha realitzat els estudis de Música de Cambra amb Liliana Maffiotte, Joan Pàmies, Montserrat Cervera i Evgueni Gratch, i ha rebut classes dels lideristes Dalton Baldwin, Josep Surinyac, Manuel Garcia Morante i Wolfram Rieger .
El 1992 obtingué el Tercer Premi de la categoria C del VII Concurs "Premi ciutat de Berga", i el 1997 va ser finalista del II Concurs d'Interpretació Musical del Patronat de L'Arjau. El 2006 ha obtingut, conjuntament amb la soprano Eulàlia Ara, el Primer Premi del XIIIè Concurs de Música de Cambra de Castellterçol.
Ha realitzat nombrosos concerts com a solista i com a membre de diferents formacions de cambra, entre els quals destaquen els realitzats a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, la Sala de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Teatre de la Unió de Sant Cugat, la Sala Noble del Conservatori de Tarragona, la Capella Ramon Llull de Barcelona, el CCU, l'ETSEIB, l’Orfeó Gracienc, el Col.legi Major St. Raimon de Penyafort i la Casa Elizalde.
La cantant; Eulàlia Ara i del Rey.
Nascuda a Barcelona, llicenciada en Teoria de la literatura per la Universitat de Barcelona. Comença els seus estudis musicals de la mà de la seva mare qui l'ensenyà solfeig. Inicia els seus estudis de violoncel amb Eulàlia Nosàs, i obté el títol de professora de violoncel. Ha realitzat Cursos amb l’E. Arizcuren, l. Benjamins i M. Mostert. Ha obtingut el títol professional de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on ha estat deixeble de Mª Dolors Ximenes, Mireia Planas i Anna Mª Pinto. En aquest mateix conservatori també ha obtingut el Títol Superior de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament.
Ha format part dels Cors Infantils del'Orfeó Català, i ha estat membre fundadora del Cor de Noies del C.S.M.M.B. on va intervenir en diverses ocasions com a solista.
Inicià els estudis de cant amb Xavier Comorera i després amb en Jordi Fusalba. Va fer la carrera de cant sota el mestratge de Myriam Alió i Manuel Garcia Morante, i obtingué el Títol Superior de Cant amb Menció d'Honor, al C.S.M.M.B.. Ha rebut classes magistrals de la mezzosoprano Francesca Roig i de la soprano Mariucca Carando. Ha treballat amb els repertoristes Manuel Garcia Morante, Carles Puig, Marta Pujol i Manuel Cabero. Actualment estudia amb la soprano Carmen Bustamante.
Ha obtingut Menció d’Honor en el VIII Concurs obert d’Interpretació Musical, L’Arjau per a joves en la categoria IV individual (cant) a Barcelona (2003) i ha estat Finalista del IX Concurs d’Interpretació Musical, L’Arjau per a joves en la categoria II de Música Contemporània Catalana (2004) i també del XXVI Concurs Joan Massià de Cant (2005). El 2006 ha obtingut, conjuntament amb la pianista Tània Parra, el Primer Premi del XIIIè Concurs de Música de Cambra de Castellterçol.
Altre poema de l’autor:
Tens al costat el sol
Viv amb la paciència
del forment que creixi
amic de la mia blava
adolescència
veu calma que diu resisti
plega somnis
i fes que en l’ànima
no s’aixequi lo vent
tens al costat lo sol
nos té de diure
encara moltes paraules
com lo cel
que té la clau secreta
de la pluja.
del forment que creixi
amic de la mia blava
adolescència
veu calma que diu resisti
plega somnis
i fes que en l’ànima
no s’aixequi lo vent
tens al costat lo sol
nos té de diure
encara moltes paraules
com lo cel
que té la clau secreta
de la pluja.
Comentari del poema:
Tema: viu el moment
Segons interprete aquest poema, l’autor fa un clam a la adolescencia i a saber viure el moment. Viu amb paciència i somia, no deixes mai de somiar. Encara queden moltes coses per descobrir, no t’avances a res. Crec que vol aconsellar que tot arriba i que el que deguem fer es acceptar-ho però sempre amb curiositat i iniciativa.
Viv- amb- la- pa-cièn-cia >5
del- for-ment- que- crei-xi
a-mic- de- la- mi_a- bla-va >6
a-do-les-cèn-cia >4
veu- cal-ma- que- diu- re-sis-ti
ple-ga- som-nis >3
i- fes- que_ en- l’à-ni-ma >4
no- s’ai-xe-qui- lo- vent >6
tens- al- cos-tat- lo- sol >6
nos- té- de- diu-re >5
en-ca-ra- mol-tes- pa-rau-les >7
com- lo- cel >3
que- té- la- clau- se-cre-ta >6
de- la- plu-ja.>3
del- for-ment- que- crei-xi
a-mic- de- la- mi_a- bla-va >6
a-do-les-cèn-cia >4
veu- cal-ma- que- diu- re-sis-ti
ple-ga- som-nis >3
i- fes- que_ en- l’à-ni-ma >4
no- s’ai-xe-qui- lo- vent >6
tens- al- cos-tat- lo- sol >6
nos- té- de- diu-re >5
en-ca-ra- mol-tes- pa-rau-les >7
com- lo- cel >3
que- té- la- clau- se-cre-ta >6
de- la- plu-ja.>3
Es tracta de versos lliures amb el predomini absolut de la metafora “com lo cel que té la clau secreta de la pluja”.
Altres poemes de l'autor:
Altres cançons:
Tània Parra: Debussy, Primer Quadern:
Altres vídeos relacionants:
-Un poema recitat per ell al festival:
-una entrevista a la cantant:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)