BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Joan Timoneda (Valencia) fou escriptor i editor 1518-1583. Des de 1550, edità un gran nombre de plecs poètics solts i diversos cançoners de destinació popular.Va ser un autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques religioses com “El Ternario espiritual” 1558, i els dos “Ternarios sacramentales”1575, que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola. Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altri, entre ells “Flor de enamorados”, “Sarao” i les quatre “Rosas de romances” 1573.Els seus reculls de contes i anècdotes assoliren fama, alguns d’ells en català són “El Sobremesa” 1563, “Memoria hispanae” i “Memoria valentina”.A més a més, és l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana: “L'església militant” i el “Castell d'Emaús”. Aquestes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'Eucaristia com a element de propaganda per defensar la doctrina catòlica en contra de la reforma luterana i la protestant. Com a escriptor i editor fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps, procurà de connectar amb els gustos del gran públic.
SÓ QUI SÓ
Só qui só, que no só io,
puix d’amor mudat me só.
Jo crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve a alcançar algun do,
puix d’amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara, d’amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d’amor mudat me só.
Sí só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d’amor mudat me só.
Comentari del poema:
Tema: La confusió provocada per la pèrdua de l’amor.
Un Home que estava enamorat, ha perdut el seu amor i es troba a un estat de confusió. No sap si el que viu es real, ni tampoc si és possible tornar amb el seu amor. Comenta que era un Home lliure fins que la conèixer i que ara no sap cóm fer per trobar-se a sí mateix. A més a més, s’avorreix del món al que viu i sols quan pensa en la realitat en la que abans vivia, es a dir, quan recorda els moments que estava amb el seu amor, és només quan es capaç de viure amb passió... és una retrospecció al passat combinada amb la seua situació actual, es per això que es troba perdut “mudat me só”.
Só- qui- só,- que- no- só- io, >7a
Puix- d’a-mor- mu-dat- me- só. >7a
Jo- crec- cert- que- res- no- sia, >7b
o,- si- só-, só- fan-ta-sia, > 7b
o al-gun- ho-me que so-mia > 7b
que- ve a al-can-çar- al-gun- do, > 7a
puix- d’a-mor- mu-dat- me- só. > 7a
Só del tot transfigurat; > 7c
só aquell que era llibertat, > 7c
i ara, d’amors cativat > 7c
me veig molt fora raó, > 7a
puix d’amor mudat me só. > 7a
Sí só, puix que en lo món vixc > 7d
i a mi mateix avorrixc, >7d
i segons que discernixc >7d
veig la qui em dóna passió >7a
puix d’amor mudat me só. >7a
Es tracta de versos heptasíl·labs organitzats en estrofes de 5 versos excepte els dos primers que formen una estrofa ells només. Cada estrofa inclou versos de art menor amb rima consonant segons l’estudi anterior. La figura retòrica predominant és l’ús de l’Anàfora al principi de cada estrofa per donar simetria al poema.
Ramon Pelegero Sanchis (Xàtiva, Costera, 1940).
Cantant, escriptor i poeta, conegut amb el nom artístic de Raimon. La seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d'altres, amb el "Gran Prix Carco de l'Académie Française du Disc" (1967), la "Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes" del Ministeri de Cultura d'Espanya (1995), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1997) i el "Premio de Honor de la Academia de Música Española" (2007). Com a cantant ha musicat poemes propis, poemes de Salvador Espriu, i de clàssics valencians de la literatura catalana com ara Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Joan Timoneda. És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Altre poema de Joan Timoneda:
NO HI HA AL MÓN MAJOR DOLOR
No hi ha al món major dolor
ni més igual que el morir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Dos mil pensaments lo maten
ab dolor molt desigual;
dos mil combats lo combaten,
tostemps cobrint lo seu mal:
no hi ha al món mal tan pitjor
ni més tan fort de sofrir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
La vida porta avorrida
pensant en la que tant ama,
desitjant perdre la vida
per no danyar-li la fama:
no pot ser major temor,
quan bé es vulla discernir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Lo cor té mig travessat,
ferit de dos mil llançades,
sens poder ésser curat
sinó per qui són donades:
no hi ha ningun mal pitjor,
vent que no el poden guarir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
ni més igual que el morir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Dos mil pensaments lo maten
ab dolor molt desigual;
dos mil combats lo combaten,
tostemps cobrint lo seu mal:
no hi ha al món mal tan pitjor
ni més tan fort de sofrir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
La vida porta avorrida
pensant en la que tant ama,
desitjant perdre la vida
per no danyar-li la fama:
no pot ser major temor,
quan bé es vulla discernir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Lo cor té mig travessat,
ferit de dos mil llançades,
sens poder ésser curat
sinó per qui són donades:
no hi ha ningun mal pitjor,
vent que no el poden guarir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Comentari del poema:
Tema: el dolor que causa l’amor.
No hi ha dolor comparable al de l’amor. Hi ha molts tipus de dolor i tots es poden superar de una forma o altra però el que més dol, amb diferència, es el de l’amor. A més a més, es un dolor que es calla, i que no vol deixar veure als demés. En definitiva, l’autor fa referència a la dificultat que por suposar dur endavant el dolor ocasionat per l’amor.
No- hi_ ha_al- món- ma-jor- do-lor >7a
ni- més- i-gual- que_el- mo-rir, >7b
com- del- que_és- fe-rit- d’a-mor >7a
i- no_es- go-sa- des-co-brir. >7b
Dos- mil- pen-sa-ments- lo- ma-ten >7c
ab- do-lor- molt- de-si-gual; >7d
dos- mil- com-bats- lo- com-ba-ten, >7c
tos-temps- co-brint- lo- seu- mal: >7d
no- hi_ ha_ al- món- mal- tan- pit-jor > 7e
ni- més- tan- fort- de- so-frir, >7f
com- del- que_ és fe-rit- d’a-mor >7e
i- no_ es go-sa- des-co-brir. >7f
ni- més- i-gual- que_el- mo-rir, >7b
com- del- que_és- fe-rit- d’a-mor >7a
i- no_es- go-sa- des-co-brir. >7b
Dos- mil- pen-sa-ments- lo- ma-ten >7c
ab- do-lor- molt- de-si-gual; >7d
dos- mil- com-bats- lo- com-ba-ten, >7c
tos-temps- co-brint- lo- seu- mal: >7d
no- hi_ ha_ al- món- mal- tan- pit-jor > 7e
ni- més- tan- fort- de- so-frir, >7f
com- del- que_ és fe-rit- d’a-mor >7e
i- no_ es go-sa- des-co-brir. >7f
La- vi-da- por-ta_ a-vo-rri-da >7g
pen-sant- en- la- que- tant- a-ma, >7h
de-sit-jant- per-dre la vi-da >7g
per- no- da-nyar-li- la- fa-ma: >7h
Es tracta de versos heptasíl·labs organitzats en quatre estrofes. Estes estan compostes per quatre versos, la primera, y huit les demés. Totes elles són de art menor amb rima consonant seguint l’estructura anterior “abab”. Com a figura predominant podria ser l’ús de l’Anàfora al quart vers de cada estrofa “No hi ha al món...” o al final “i no es gosa descobrir”per donar simetria.
Altres poemes de l’autor
Altres cançons de Raimon
Totes les cançons de Raimon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada