BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Antoni Canu es un autor nascut a Ocier que va arribar a L’Alguer a l’edat de 10 anys. Per tant, la seva llengua materna és el sard. La figura de Canu (casat amb una algueresa i membre actiu d'entitats que lluiten per conservar la llengua) i la seva obra (en català), que no només ha estat reconeguda amb diversos premis a l'Alguer, sinó a nivell de l'Estat italià, és una demostració de com s'han integrat durant segles els sards que arribaven a la ciutat.
Antoni Canu ha publicat, fins al moment, tres reculls de poesia. El primer, que portava per títol Poesies, fou publicat l’any 1995. El segon, que duia el títol En l’arc dels dies, el Nadal de l’any 2000. I el tercer, i darrer fins al moment, Nou Cant, va ser publicat el 2007. Tots tres llibres han estat editats per Edicions del Sol de l’Alguer i han comptat amb el suport de l’Obra Cultural de l’Alguer i de l’escola d'alguerès Pasqual Scanu. L’any 2008, l’editorial Fasolcat va editar Les veus de l’Alguer –vint cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu, on podem trobar deu poemes de Canu musicats pel compositor Manuel Garcia Morante i interpretats per la soprano Eulàlia Ara i per la pianista Tània Parra.
La característica més remarcable de la seva poesia és que, mitjançant un vers curt, àgil i precís, desproveït d’artifici, sap comunicar-nos la seva experiència viscuda i, a voltes, recuperada des de la nostàlgia. Sap dignificar allò que és quotidià amb un ritme poètic personal, altament intuïtiu.
La característica més remarcable de la seva poesia és que, mitjançant un vers curt, àgil i precís, desproveït d’artifici, sap comunicar-nos la seva experiència viscuda i, a voltes, recuperada des de la nostàlgia. Sap dignificar allò que és quotidià amb un ritme poètic personal, altament intuïtiu.
SOLAMENT L’AMOR
Sé
que no té alfabet
la llengua
que parla
la dolor.
Però
les ferides
que incideixen
el cos
i l’ànima
són síl·labes
que solament
l’amor
sap desxifrar.
Comentari del poema:
Tema: les ferides de l’amor.
És molt difícil parlar de dolor, pot ser no hi hagi paraules suficients o exactes per fer-ho. Però és ben sabut que només l’amor es capaç d’ entendreu sense necessitat de les paraules.
L’autor intenta reflectir la ferida que li ha causat l’amor. No creu que hagi paraules per descriure el que sent, tanmateix sap que no li fan falta. Es l’amor l’únic que pot desxifrar aquest dolor.
El poema no segueix ningun patró. Son versos lliures.
La pianista; Tània Parra i Esteve
Nascuda a Barcelona, ha realitzat els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta ciutat, on ha estat deixeble de Carles Marquès i de la catedràtica i concertista MªJesús Crespo. Ha btingut el Títol Superior de Piano, el Títol Superior de Música de Cambra i el Títol Superior de Solfeig, Teoria de la Música i Acompanyament. Actualment rep classes de Postgrau del pianista Peter Bithell, concertista i professor de la Guildhall School of Music and Drama, a Londres.
Ha realitzat els estudis de Música de Cambra amb Liliana Maffiotte, Joan Pàmies, Montserrat Cervera i Evgueni Gratch, i ha rebut classes dels lideristes Dalton Baldwin, Josep Surinyac, Manuel Garcia Morante i Wolfram Rieger .
El 1992 obtingué el Tercer Premi de la categoria C del VII Concurs "Premi ciutat de Berga", i el 1997 va ser finalista del II Concurs d'Interpretació Musical del Patronat de L'Arjau. El 2006 ha obtingut, conjuntament amb la soprano Eulàlia Ara, el Primer Premi del XIIIè Concurs de Música de Cambra de Castellterçol.
Ha realitzat nombrosos concerts com a solista i com a membre de diferents formacions de cambra, entre els quals destaquen els realitzats a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, la Sala de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Teatre de la Unió de Sant Cugat, la Sala Noble del Conservatori de Tarragona, la Capella Ramon Llull de Barcelona, el CCU, l'ETSEIB, l’Orfeó Gracienc, el Col.legi Major St. Raimon de Penyafort i la Casa Elizalde.
La cantant; Eulàlia Ara i del Rey.
Nascuda a Barcelona, llicenciada en Teoria de la literatura per la Universitat de Barcelona. Comença els seus estudis musicals de la mà de la seva mare qui l'ensenyà solfeig. Inicia els seus estudis de violoncel amb Eulàlia Nosàs, i obté el títol de professora de violoncel. Ha realitzat Cursos amb l’E. Arizcuren, l. Benjamins i M. Mostert. Ha obtingut el títol professional de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on ha estat deixeble de Mª Dolors Ximenes, Mireia Planas i Anna Mª Pinto. En aquest mateix conservatori també ha obtingut el Títol Superior de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament.
Ha format part dels Cors Infantils del'Orfeó Català, i ha estat membre fundadora del Cor de Noies del C.S.M.M.B. on va intervenir en diverses ocasions com a solista.
Inicià els estudis de cant amb Xavier Comorera i després amb en Jordi Fusalba. Va fer la carrera de cant sota el mestratge de Myriam Alió i Manuel Garcia Morante, i obtingué el Títol Superior de Cant amb Menció d'Honor, al C.S.M.M.B.. Ha rebut classes magistrals de la mezzosoprano Francesca Roig i de la soprano Mariucca Carando. Ha treballat amb els repertoristes Manuel Garcia Morante, Carles Puig, Marta Pujol i Manuel Cabero. Actualment estudia amb la soprano Carmen Bustamante.
Ha obtingut Menció d’Honor en el VIII Concurs obert d’Interpretació Musical, L’Arjau per a joves en la categoria IV individual (cant) a Barcelona (2003) i ha estat Finalista del IX Concurs d’Interpretació Musical, L’Arjau per a joves en la categoria II de Música Contemporània Catalana (2004) i també del XXVI Concurs Joan Massià de Cant (2005). El 2006 ha obtingut, conjuntament amb la pianista Tània Parra, el Primer Premi del XIIIè Concurs de Música de Cambra de Castellterçol.
Altre poema de l’autor:
Tens al costat el sol
Viv amb la paciència
del forment que creixi
amic de la mia blava
adolescència
veu calma que diu resisti
plega somnis
i fes que en l’ànima
no s’aixequi lo vent
tens al costat lo sol
nos té de diure
encara moltes paraules
com lo cel
que té la clau secreta
de la pluja.
del forment que creixi
amic de la mia blava
adolescència
veu calma que diu resisti
plega somnis
i fes que en l’ànima
no s’aixequi lo vent
tens al costat lo sol
nos té de diure
encara moltes paraules
com lo cel
que té la clau secreta
de la pluja.
Comentari del poema:
Tema: viu el moment
Segons interprete aquest poema, l’autor fa un clam a la adolescencia i a saber viure el moment. Viu amb paciència i somia, no deixes mai de somiar. Encara queden moltes coses per descobrir, no t’avances a res. Crec que vol aconsellar que tot arriba i que el que deguem fer es acceptar-ho però sempre amb curiositat i iniciativa.
Viv- amb- la- pa-cièn-cia >5
del- for-ment- que- crei-xi
a-mic- de- la- mi_a- bla-va >6
a-do-les-cèn-cia >4
veu- cal-ma- que- diu- re-sis-ti
ple-ga- som-nis >3
i- fes- que_ en- l’à-ni-ma >4
no- s’ai-xe-qui- lo- vent >6
tens- al- cos-tat- lo- sol >6
nos- té- de- diu-re >5
en-ca-ra- mol-tes- pa-rau-les >7
com- lo- cel >3
que- té- la- clau- se-cre-ta >6
de- la- plu-ja.>3
del- for-ment- que- crei-xi
a-mic- de- la- mi_a- bla-va >6
a-do-les-cèn-cia >4
veu- cal-ma- que- diu- re-sis-ti
ple-ga- som-nis >3
i- fes- que_ en- l’à-ni-ma >4
no- s’ai-xe-qui- lo- vent >6
tens- al- cos-tat- lo- sol >6
nos- té- de- diu-re >5
en-ca-ra- mol-tes- pa-rau-les >7
com- lo- cel >3
que- té- la- clau- se-cre-ta >6
de- la- plu-ja.>3
Es tracta de versos lliures amb el predomini absolut de la metafora “com lo cel que té la clau secreta de la pluja”.
Altres poemes de l'autor:
Altres cançons:
Tània Parra: Debussy, Primer Quadern:
Altres vídeos relacionants:
-Un poema recitat per ell al festival:
-una entrevista a la cantant:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada