BIOGRAFIA DE L’AUTOR.
Feliu Formosa (Sabadell, Vallès Occidental, 1934) és poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic. Ha traduït obres de poesia, novel·la i teatre de l'alemany, en un total que sobrepassa els seixanta títols. Ha realitzat nombroses adaptacions teatrals. Va publicar la primera part del seu diari El present vulnerable. Diaris I (1973-1978) i l'any 1980 va aplegar la producció poètica i traduccions a Si tot és dintre. Va reprendre la publicació de poesia amb Semblança (1986), una tasca creativa que no ha abandonat mai.
L'any 2002, per la seva dedicació a l'escena catalana li va ser atorgat el premi Nacional de Cultura de teatre. A partir d'aleshores es dedica a enllestir la publicació de la seva obra poètica reunida que, sota el títol Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, veurà la llum a Edicions 62/Empúries l'any 2004. Més recent encara és la continuació dels seus diaris, A contratemps (Perifèric Edicions, 2005), una circumstància que ha posat de nou l'autor entre els prosistes més destacats de la nostra literatura. D'altra banda, arran de la seva activitat com a actor, dramaturg i traductor teatral, el 2003 es va publicar el llibre d'homenatge Feliu Formosa, teatre i paraula, a càrrec de Laura Fernández.
Entre els guardons per la seva obra, destaquen: la Creu de Sant Jordi (1988), atorgada per la Generalitat de Catalunya, el premi Carles Riba, el premi Ciutat de Barcelona, el premi d'honor de l’Institut del Teatre o el premi de la Institució de les Lletres Catalanes, de literatura infantil i juvenil. Però a més de l'obra pròpia s'ha de recordar que Feliu Formosa s'ha dedicat intensament a la traducció de textos literaris i que ha rebut en aquest àmbit diverses distincions, entre elles el premi nacional de traducció del Ministeri de Cultura.
SI PERTOT DEIXES SENYALS
Sí pertot deixes senyals,
com és que no et puc haver?
Si encara parles de nit,
per què haig de viure despert?
Si no sento el pas del temps,
per què no em dius si tu el sents?
Si vull convertir-me en tu,
per què m'haig de desdoblar?
Si m'avinc a recordar,
per què m'haig de destruir?
Si has doblegat aquest full,
per què no em dius què segueix?
Comentari del poema:
Tema: l’amor que es troba a faltar.
L’autor no pot llevar-se del cap el seu amor, tot li recorda a ella. Quan plega la nit, es com si sentira la seua veu, però desapareix quan es desperta. Li agradaria viure sempre de nit. A més a més, perd la noció del temps quan no té el seu amor i li agradaria saber si ella sent el mateix. Seria capaç de fer el que fora per estar amb ella. D’altra banda, el poeta no està segur de que ella sent el mateix i fa un clam per saber com ha fet per oblidar.
En definitiva, es tracta d’un enamorat que no es pot oblidar el seu amor i l’únic que pot fer es creure que ella sent el mateix mentre es limita a recordar-la.
Sí- per-tot- dei-xes- se-nyals,>7
Com- és- que- no_et- puc- ha-ver? >7
Si_en-ca-ra- par-les- de- nit, >7
Per- què_haig- de- viu-re- des-pert? >7
Si- no- sen-to_el- pas- del- temps, >7
Per- què- no_em- dius- si- tu_el- sents? >7
Si- vull- con-ver-tir-me_en- tu, >7
Per- què- m'haig- de- des-do-blar? >7
Si- m'a-vinc- a- re-cor-dar, >7
Per- què- m'haig- de- des-tru-ir?
Si_has- do-ble-gat a-quest- full, >7
Per- què-no_em- dius- què- se-gueix? >7
Es tracta de versos heptasíl·labs organitzats en sis estrofes de 2 versos. La rima en aquets versos de art menor es lliure, no segueix ningun patró. La figura retòrica més evident es l’anàfora; la repetició de l’estructura al principi de cada estrofa “Si per tot deixes senyals”.
BIOGRAFIA DE LA CANTANT; ESTER FORMOSA.
Abans de començar amb la música, Ester Formosa va ser actriu. Contava amb la seua pròpia companyia, amb la que hi va actuar en nombroses ocasions al Teatre Lliure. Algunes de les obres que va interpretar varen ser “Estrés d’amor” (1994) o “Adéu per sempre” (1995). A més a més, va actuar en series de televisió a TV3 y va ser molt popular al seu personatge de “La Canyí”.
S'acompanya sempre de músics als que s'uneix creant una atmosfera especial, com ella mateixa diu, donant valor a la interpretació i a la lletra de les cançons triades per al seu repertori, conjugant diferents gèneres però amb un clar component literari, endinsant-se també en la cançó tradicional mediterrània o a la poesia, expressant-se en diferents llengües com a mitjà per transmetre un missatge ja sigui en català, castellà, francès, italià, portuguès o sard. Sempre ho fa des d’un punt de vista intimista, creant un diàleg espontani entre veu i música, una complicitat espacial que transmet de seguida a l’espectador.
A octubre de 2007, Ester Formosa cantà amb la italiana Marisa Sannia en l’espectacle compartit amb el títol Ria’ Ria’, que es va estrenar al Festival Temporada Alta de Gerona, projecte que quedà interromput per la mort de l’artista italiana a l’Abril de 2008.
El 28 de Febrer de 2009, va gravar el seu primer disc en directe Formosa per Formosa. Ester canta Feliu al concert dintre de la programació del Festival Barnasants 2009, a la Sala Luz de Gas de Barcelona, i el disc es va editar a finals de 2009.
Del 25 de Març al 4 d’Abril de 2010, estrena al teatre Círcol Maldà de Barcelona el seu espectacle amb Miquel Gòrriz; “Berlín. Tribut a l’opera de tres rals” de Bertold Brecht y Kurt Weill, amb la direcció de Maurici Villavecchia i amb Horacio Fumero i Mathew Simon en la formació musical.
BIOGRAFIA DEL CANTANT; TOTI SOLER.
Toti Soler, compositor, guitarrista, músic de poemes i cantant, sent, capta i troba la bellesa al cor de cada cosa i generosament ens l'ofereix en cadascuna de les seves composicions.
Nascut en 1949 a Vilassar de Dalt (Barcelona), va iniciar els seus estudis musicals el1965 al Conservatori Superior de Música de Barcelona i va ampliar-los en 1969 al “Spanish Guitar Centre” de Londres. Aquesta formació clàssica serà sempre present a la seva obra però no serà ni de bon tros l'única. En 1971 coneix al “blues-man” nord-americà Taj Mahal i aprenent i compartint l'un de l'altre la mesura del ritme del plor fet música realitzaran plegats diversos concerts. Però el camí de continu aprenentatge tot just comença i captivat per la saviesa gitana del flamenc més pur Toti Soler viatja a Andalusia en 1972 i adquireix i integra a la seva música els aprenentatges rebuts del llegendari guitarrista flamenc Diego del Gastor. A partir del 1973 la seva vida musical inicia una altre vol. el 1984 participa a la “Bienal de Arte Flamenco” de Sevilla “El Toque” i en 1989 és convidat a participar al Festival Internacional de Guitarra de Córdoba. Durant els rimers anys de la dècada dels 90 el Toti aprofundeix i perfecciona la tècnica flamenca amb el mestre Sevillà José Manuel Roldán. El 1994 l'Orquestra Simfònica de les Balears compta amb la seva presència com a solista al Festival de la Cançó Mediterrània a Palma de Mallorca. En 1996 participa en el VII Festival de Guitarra de Barcelona oferint la seva primera actuació pública com guitarrista clàssic en un concert dedicat a J.S.Bach. Aquell mateix any rep el Premi al Millor Disc Català de l'Any per les seves composicions recollides al disc gravat a Suïssa, Lydda. En 1998 composa la música pel muntatge teatral sobre l'obra de l'autor Ramón del Valle-Inclán Farsa y Licencia de la Reina Castiza. Aquest treball li valdrà el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona.
En 1999 rep el Premi al Millor Disc Infantil de l'any per les seves alegres peces sobre poemes de Miquel Martí i Pol. A l’any 2001 participa al Festival d'Estiu de Barcelona 'Grec' que li va fer valdre dos prestigiosos premis dins l'àmbit de la cançó catalana: el Premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat i el Premi a la Popularitat que atorga l'emissora Ràdio 4.I on el Departament de Cultura la de la Generalitat de Catalunya fa públic l'atorgament a Toti Soler del Premi Nacional de la Música 2005 en la seva 15ª edició.
ALTRE POEMA DE L’AUTOR.
20
Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
dels teus llavis amables, mig oberts
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
dels teus llavis amables, mig oberts
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.
Del llibre "Cançoner"
Comentari del poema:
Tema: una historia d’amor
L’autor narra una historia d’amor. Ella, per algun designi inescrutable, trobarà el pis on ell es troba. Ell, li obrirà la porta i sorprès, li convidarà a passar. Una vegada dins, ella veurà el retrat i els llibres que compartien, i els fullejarà. Ell, per tal de sentir-la, s’aproparà i li farà seure. Quan la tinga davant, no serà capaç de fer altra cosa que no siga mirar-la. Finalment, s’abraçaran i serà com la primera vegada que ho varen fer, tot quedarà oblidat i seran feliços de nou.
Fa-ràs- dos- trucs-/ i- t’o-bri-ré- la- por-ta
i- no_ em- sa-bré_ a-ve-nir- que- si-guis- tu.
Et- fa-ré_ en-trar- al- meu- pis,- que- des-co-nei-xes
i- que- no-més_ és- fet- per- sub-sis-tir-hi.
Pe-rò- m’hi- tro-ba-ràs,- qui- sap- per- quin
de-sig-ni_ i-nes-cru-ta-ble. Ai-xí- que_ et- fi-quis
al- men-ja-dor,- veu-ràs- el- teu- re-trat
i_ els- nos-tres- lli-bres. So-na-rà_ el- noc-turn.
Fu-lle-ja-ràs- pot-ser- Vir-gi-nia- Woolf.
i- no_ em- sa-bré_ a-ve-nir- que- si-guis- tu.
Et- fa-ré_ en-trar- al- meu- pis,- que- des-co-nei-xes
i- que- no-més_ és- fet- per- sub-sis-tir-hi.
Pe-rò- m’hi- tro-ba-ràs,- qui- sap- per- quin
de-sig-ni_ i-nes-cru-ta-ble. Ai-xí- que_ et- fi-quis
al- men-ja-dor,- veu-ràs- el- teu- re-trat
i_ els- nos-tres- lli-bres. So-na-rà_ el- noc-turn.
Fu-lle-ja-ràs- pot-ser- Vir-gi-nia- Woolf.
El poema es de rima lliure, no segeuix un patró concret.
Aquest poema no té cançó, però he trobat un vídeo relacionat:
Altres obres del poeta:
Altres cançons dels cantants:
Ací trobarás totes les seues cançons:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada