1- BIBLIOGRAFIA
2- ANTONI CANU
3- FELIU FORMOSA
4- JOAN TIMONEDA
dilluns, 28 de febrer del 2011
diumenge, 27 de febrer del 2011
Bibliografia
----
JOAN TIMONEDA:
-Viquipèdia
-Poesia.cat
*Raimon:
-Youtube
-Cancioneros.com
---
FELIU FORMOSA:
-Música de poetes
http://tintaxinesa.blogspot.com/2006/03/feliu-formosa-canoner-20.html *Ester Formosa:
-Viquipèdia
*Toti soler:
-Dailymotion
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/formosa/obra.html - Youtube
http://www.chartlyrics.com/wf6JDFtgikmNNtST5JW2DA.aspx ----
ANOTONI CANU:
-Música de poetes
-Poesia.cat
*Tània i Euràlia:
-Youtube
-Google vídeos
diumenge, 20 de febrer del 2011
SOLAMENT L'AMOR -ANTONI CANU
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Antoni Canu es un autor nascut a Ocier que va arribar a L’Alguer a l’edat de 10 anys. Per tant, la seva llengua materna és el sard. La figura de Canu (casat amb una algueresa i membre actiu d'entitats que lluiten per conservar la llengua) i la seva obra (en català), que no només ha estat reconeguda amb diversos premis a l'Alguer, sinó a nivell de l'Estat italià, és una demostració de com s'han integrat durant segles els sards que arribaven a la ciutat.
Antoni Canu ha publicat, fins al moment, tres reculls de poesia. El primer, que portava per títol Poesies, fou publicat l’any 1995. El segon, que duia el títol En l’arc dels dies, el Nadal de l’any 2000. I el tercer, i darrer fins al moment, Nou Cant, va ser publicat el 2007. Tots tres llibres han estat editats per Edicions del Sol de l’Alguer i han comptat amb el suport de l’Obra Cultural de l’Alguer i de l’escola d'alguerès Pasqual Scanu. L’any 2008, l’editorial Fasolcat va editar Les veus de l’Alguer –vint cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu, on podem trobar deu poemes de Canu musicats pel compositor Manuel Garcia Morante i interpretats per la soprano Eulàlia Ara i per la pianista Tània Parra.
La característica més remarcable de la seva poesia és que, mitjançant un vers curt, àgil i precís, desproveït d’artifici, sap comunicar-nos la seva experiència viscuda i, a voltes, recuperada des de la nostàlgia. Sap dignificar allò que és quotidià amb un ritme poètic personal, altament intuïtiu.
La característica més remarcable de la seva poesia és que, mitjançant un vers curt, àgil i precís, desproveït d’artifici, sap comunicar-nos la seva experiència viscuda i, a voltes, recuperada des de la nostàlgia. Sap dignificar allò que és quotidià amb un ritme poètic personal, altament intuïtiu.
SOLAMENT L’AMOR
Sé
que no té alfabet
la llengua
que parla
la dolor.
Però
les ferides
que incideixen
el cos
i l’ànima
són síl·labes
que solament
l’amor
sap desxifrar.
Comentari del poema:
Tema: les ferides de l’amor.
És molt difícil parlar de dolor, pot ser no hi hagi paraules suficients o exactes per fer-ho. Però és ben sabut que només l’amor es capaç d’ entendreu sense necessitat de les paraules.
L’autor intenta reflectir la ferida que li ha causat l’amor. No creu que hagi paraules per descriure el que sent, tanmateix sap que no li fan falta. Es l’amor l’únic que pot desxifrar aquest dolor.
El poema no segueix ningun patró. Son versos lliures.
La pianista; Tània Parra i Esteve
Nascuda a Barcelona, ha realitzat els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta ciutat, on ha estat deixeble de Carles Marquès i de la catedràtica i concertista MªJesús Crespo. Ha btingut el Títol Superior de Piano, el Títol Superior de Música de Cambra i el Títol Superior de Solfeig, Teoria de la Música i Acompanyament. Actualment rep classes de Postgrau del pianista Peter Bithell, concertista i professor de la Guildhall School of Music and Drama, a Londres.
Ha realitzat els estudis de Música de Cambra amb Liliana Maffiotte, Joan Pàmies, Montserrat Cervera i Evgueni Gratch, i ha rebut classes dels lideristes Dalton Baldwin, Josep Surinyac, Manuel Garcia Morante i Wolfram Rieger .
El 1992 obtingué el Tercer Premi de la categoria C del VII Concurs "Premi ciutat de Berga", i el 1997 va ser finalista del II Concurs d'Interpretació Musical del Patronat de L'Arjau. El 2006 ha obtingut, conjuntament amb la soprano Eulàlia Ara, el Primer Premi del XIIIè Concurs de Música de Cambra de Castellterçol.
Ha realitzat nombrosos concerts com a solista i com a membre de diferents formacions de cambra, entre els quals destaquen els realitzats a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, la Sala de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Teatre de la Unió de Sant Cugat, la Sala Noble del Conservatori de Tarragona, la Capella Ramon Llull de Barcelona, el CCU, l'ETSEIB, l’Orfeó Gracienc, el Col.legi Major St. Raimon de Penyafort i la Casa Elizalde.
La cantant; Eulàlia Ara i del Rey.
Nascuda a Barcelona, llicenciada en Teoria de la literatura per la Universitat de Barcelona. Comença els seus estudis musicals de la mà de la seva mare qui l'ensenyà solfeig. Inicia els seus estudis de violoncel amb Eulàlia Nosàs, i obté el títol de professora de violoncel. Ha realitzat Cursos amb l’E. Arizcuren, l. Benjamins i M. Mostert. Ha obtingut el títol professional de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on ha estat deixeble de Mª Dolors Ximenes, Mireia Planas i Anna Mª Pinto. En aquest mateix conservatori també ha obtingut el Títol Superior de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament.
Ha format part dels Cors Infantils del'Orfeó Català, i ha estat membre fundadora del Cor de Noies del C.S.M.M.B. on va intervenir en diverses ocasions com a solista.
Inicià els estudis de cant amb Xavier Comorera i després amb en Jordi Fusalba. Va fer la carrera de cant sota el mestratge de Myriam Alió i Manuel Garcia Morante, i obtingué el Títol Superior de Cant amb Menció d'Honor, al C.S.M.M.B.. Ha rebut classes magistrals de la mezzosoprano Francesca Roig i de la soprano Mariucca Carando. Ha treballat amb els repertoristes Manuel Garcia Morante, Carles Puig, Marta Pujol i Manuel Cabero. Actualment estudia amb la soprano Carmen Bustamante.
Ha obtingut Menció d’Honor en el VIII Concurs obert d’Interpretació Musical, L’Arjau per a joves en la categoria IV individual (cant) a Barcelona (2003) i ha estat Finalista del IX Concurs d’Interpretació Musical, L’Arjau per a joves en la categoria II de Música Contemporània Catalana (2004) i també del XXVI Concurs Joan Massià de Cant (2005). El 2006 ha obtingut, conjuntament amb la pianista Tània Parra, el Primer Premi del XIIIè Concurs de Música de Cambra de Castellterçol.
Altre poema de l’autor:
Tens al costat el sol
Viv amb la paciència
del forment que creixi
amic de la mia blava
adolescència
veu calma que diu resisti
plega somnis
i fes que en l’ànima
no s’aixequi lo vent
tens al costat lo sol
nos té de diure
encara moltes paraules
com lo cel
que té la clau secreta
de la pluja.
del forment que creixi
amic de la mia blava
adolescència
veu calma que diu resisti
plega somnis
i fes que en l’ànima
no s’aixequi lo vent
tens al costat lo sol
nos té de diure
encara moltes paraules
com lo cel
que té la clau secreta
de la pluja.
Comentari del poema:
Tema: viu el moment
Segons interprete aquest poema, l’autor fa un clam a la adolescencia i a saber viure el moment. Viu amb paciència i somia, no deixes mai de somiar. Encara queden moltes coses per descobrir, no t’avances a res. Crec que vol aconsellar que tot arriba i que el que deguem fer es acceptar-ho però sempre amb curiositat i iniciativa.
Viv- amb- la- pa-cièn-cia >5
del- for-ment- que- crei-xi
a-mic- de- la- mi_a- bla-va >6
a-do-les-cèn-cia >4
veu- cal-ma- que- diu- re-sis-ti
ple-ga- som-nis >3
i- fes- que_ en- l’à-ni-ma >4
no- s’ai-xe-qui- lo- vent >6
tens- al- cos-tat- lo- sol >6
nos- té- de- diu-re >5
en-ca-ra- mol-tes- pa-rau-les >7
com- lo- cel >3
que- té- la- clau- se-cre-ta >6
de- la- plu-ja.>3
del- for-ment- que- crei-xi
a-mic- de- la- mi_a- bla-va >6
a-do-les-cèn-cia >4
veu- cal-ma- que- diu- re-sis-ti
ple-ga- som-nis >3
i- fes- que_ en- l’à-ni-ma >4
no- s’ai-xe-qui- lo- vent >6
tens- al- cos-tat- lo- sol >6
nos- té- de- diu-re >5
en-ca-ra- mol-tes- pa-rau-les >7
com- lo- cel >3
que- té- la- clau- se-cre-ta >6
de- la- plu-ja.>3
Es tracta de versos lliures amb el predomini absolut de la metafora “com lo cel que té la clau secreta de la pluja”.
Altres poemes de l'autor:
Altres cançons:
Tània Parra: Debussy, Primer Quadern:
Altres vídeos relacionants:
-Un poema recitat per ell al festival:
-una entrevista a la cantant:
SI PER TOT DEIXES SENYALS -FELIU FORMOSA
BIOGRAFIA DE L’AUTOR.
Feliu Formosa (Sabadell, Vallès Occidental, 1934) és poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic. Ha traduït obres de poesia, novel·la i teatre de l'alemany, en un total que sobrepassa els seixanta títols. Ha realitzat nombroses adaptacions teatrals. Va publicar la primera part del seu diari El present vulnerable. Diaris I (1973-1978) i l'any 1980 va aplegar la producció poètica i traduccions a Si tot és dintre. Va reprendre la publicació de poesia amb Semblança (1986), una tasca creativa que no ha abandonat mai.
L'any 2002, per la seva dedicació a l'escena catalana li va ser atorgat el premi Nacional de Cultura de teatre. A partir d'aleshores es dedica a enllestir la publicació de la seva obra poètica reunida que, sota el títol Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, veurà la llum a Edicions 62/Empúries l'any 2004. Més recent encara és la continuació dels seus diaris, A contratemps (Perifèric Edicions, 2005), una circumstància que ha posat de nou l'autor entre els prosistes més destacats de la nostra literatura. D'altra banda, arran de la seva activitat com a actor, dramaturg i traductor teatral, el 2003 es va publicar el llibre d'homenatge Feliu Formosa, teatre i paraula, a càrrec de Laura Fernández.
Entre els guardons per la seva obra, destaquen: la Creu de Sant Jordi (1988), atorgada per la Generalitat de Catalunya, el premi Carles Riba, el premi Ciutat de Barcelona, el premi d'honor de l’Institut del Teatre o el premi de la Institució de les Lletres Catalanes, de literatura infantil i juvenil. Però a més de l'obra pròpia s'ha de recordar que Feliu Formosa s'ha dedicat intensament a la traducció de textos literaris i que ha rebut en aquest àmbit diverses distincions, entre elles el premi nacional de traducció del Ministeri de Cultura.
SI PERTOT DEIXES SENYALS
Sí pertot deixes senyals,
com és que no et puc haver?
Si encara parles de nit,
per què haig de viure despert?
Si no sento el pas del temps,
per què no em dius si tu el sents?
Si vull convertir-me en tu,
per què m'haig de desdoblar?
Si m'avinc a recordar,
per què m'haig de destruir?
Si has doblegat aquest full,
per què no em dius què segueix?
Comentari del poema:
Tema: l’amor que es troba a faltar.
L’autor no pot llevar-se del cap el seu amor, tot li recorda a ella. Quan plega la nit, es com si sentira la seua veu, però desapareix quan es desperta. Li agradaria viure sempre de nit. A més a més, perd la noció del temps quan no té el seu amor i li agradaria saber si ella sent el mateix. Seria capaç de fer el que fora per estar amb ella. D’altra banda, el poeta no està segur de que ella sent el mateix i fa un clam per saber com ha fet per oblidar.
En definitiva, es tracta d’un enamorat que no es pot oblidar el seu amor i l’únic que pot fer es creure que ella sent el mateix mentre es limita a recordar-la.
Sí- per-tot- dei-xes- se-nyals,>7
Com- és- que- no_et- puc- ha-ver? >7
Si_en-ca-ra- par-les- de- nit, >7
Per- què_haig- de- viu-re- des-pert? >7
Si- no- sen-to_el- pas- del- temps, >7
Per- què- no_em- dius- si- tu_el- sents? >7
Si- vull- con-ver-tir-me_en- tu, >7
Per- què- m'haig- de- des-do-blar? >7
Si- m'a-vinc- a- re-cor-dar, >7
Per- què- m'haig- de- des-tru-ir?
Si_has- do-ble-gat a-quest- full, >7
Per- què-no_em- dius- què- se-gueix? >7
Es tracta de versos heptasíl·labs organitzats en sis estrofes de 2 versos. La rima en aquets versos de art menor es lliure, no segueix ningun patró. La figura retòrica més evident es l’anàfora; la repetició de l’estructura al principi de cada estrofa “Si per tot deixes senyals”.
BIOGRAFIA DE LA CANTANT; ESTER FORMOSA.
Abans de començar amb la música, Ester Formosa va ser actriu. Contava amb la seua pròpia companyia, amb la que hi va actuar en nombroses ocasions al Teatre Lliure. Algunes de les obres que va interpretar varen ser “Estrés d’amor” (1994) o “Adéu per sempre” (1995). A més a més, va actuar en series de televisió a TV3 y va ser molt popular al seu personatge de “La Canyí”.
S'acompanya sempre de músics als que s'uneix creant una atmosfera especial, com ella mateixa diu, donant valor a la interpretació i a la lletra de les cançons triades per al seu repertori, conjugant diferents gèneres però amb un clar component literari, endinsant-se també en la cançó tradicional mediterrània o a la poesia, expressant-se en diferents llengües com a mitjà per transmetre un missatge ja sigui en català, castellà, francès, italià, portuguès o sard. Sempre ho fa des d’un punt de vista intimista, creant un diàleg espontani entre veu i música, una complicitat espacial que transmet de seguida a l’espectador.
A octubre de 2007, Ester Formosa cantà amb la italiana Marisa Sannia en l’espectacle compartit amb el títol Ria’ Ria’, que es va estrenar al Festival Temporada Alta de Gerona, projecte que quedà interromput per la mort de l’artista italiana a l’Abril de 2008.
El 28 de Febrer de 2009, va gravar el seu primer disc en directe Formosa per Formosa. Ester canta Feliu al concert dintre de la programació del Festival Barnasants 2009, a la Sala Luz de Gas de Barcelona, i el disc es va editar a finals de 2009.
Del 25 de Març al 4 d’Abril de 2010, estrena al teatre Círcol Maldà de Barcelona el seu espectacle amb Miquel Gòrriz; “Berlín. Tribut a l’opera de tres rals” de Bertold Brecht y Kurt Weill, amb la direcció de Maurici Villavecchia i amb Horacio Fumero i Mathew Simon en la formació musical.
BIOGRAFIA DEL CANTANT; TOTI SOLER.
Toti Soler, compositor, guitarrista, músic de poemes i cantant, sent, capta i troba la bellesa al cor de cada cosa i generosament ens l'ofereix en cadascuna de les seves composicions.
Nascut en 1949 a Vilassar de Dalt (Barcelona), va iniciar els seus estudis musicals el1965 al Conservatori Superior de Música de Barcelona i va ampliar-los en 1969 al “Spanish Guitar Centre” de Londres. Aquesta formació clàssica serà sempre present a la seva obra però no serà ni de bon tros l'única. En 1971 coneix al “blues-man” nord-americà Taj Mahal i aprenent i compartint l'un de l'altre la mesura del ritme del plor fet música realitzaran plegats diversos concerts. Però el camí de continu aprenentatge tot just comença i captivat per la saviesa gitana del flamenc més pur Toti Soler viatja a Andalusia en 1972 i adquireix i integra a la seva música els aprenentatges rebuts del llegendari guitarrista flamenc Diego del Gastor. A partir del 1973 la seva vida musical inicia una altre vol. el 1984 participa a la “Bienal de Arte Flamenco” de Sevilla “El Toque” i en 1989 és convidat a participar al Festival Internacional de Guitarra de Córdoba. Durant els rimers anys de la dècada dels 90 el Toti aprofundeix i perfecciona la tècnica flamenca amb el mestre Sevillà José Manuel Roldán. El 1994 l'Orquestra Simfònica de les Balears compta amb la seva presència com a solista al Festival de la Cançó Mediterrània a Palma de Mallorca. En 1996 participa en el VII Festival de Guitarra de Barcelona oferint la seva primera actuació pública com guitarrista clàssic en un concert dedicat a J.S.Bach. Aquell mateix any rep el Premi al Millor Disc Català de l'Any per les seves composicions recollides al disc gravat a Suïssa, Lydda. En 1998 composa la música pel muntatge teatral sobre l'obra de l'autor Ramón del Valle-Inclán Farsa y Licencia de la Reina Castiza. Aquest treball li valdrà el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona.
En 1999 rep el Premi al Millor Disc Infantil de l'any per les seves alegres peces sobre poemes de Miquel Martí i Pol. A l’any 2001 participa al Festival d'Estiu de Barcelona 'Grec' que li va fer valdre dos prestigiosos premis dins l'àmbit de la cançó catalana: el Premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat i el Premi a la Popularitat que atorga l'emissora Ràdio 4.I on el Departament de Cultura la de la Generalitat de Catalunya fa públic l'atorgament a Toti Soler del Premi Nacional de la Música 2005 en la seva 15ª edició.
ALTRE POEMA DE L’AUTOR.
20
Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
dels teus llavis amables, mig oberts
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
dels teus llavis amables, mig oberts
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.
Del llibre "Cançoner"
Comentari del poema:
Tema: una historia d’amor
L’autor narra una historia d’amor. Ella, per algun designi inescrutable, trobarà el pis on ell es troba. Ell, li obrirà la porta i sorprès, li convidarà a passar. Una vegada dins, ella veurà el retrat i els llibres que compartien, i els fullejarà. Ell, per tal de sentir-la, s’aproparà i li farà seure. Quan la tinga davant, no serà capaç de fer altra cosa que no siga mirar-la. Finalment, s’abraçaran i serà com la primera vegada que ho varen fer, tot quedarà oblidat i seran feliços de nou.
Fa-ràs- dos- trucs-/ i- t’o-bri-ré- la- por-ta
i- no_ em- sa-bré_ a-ve-nir- que- si-guis- tu.
Et- fa-ré_ en-trar- al- meu- pis,- que- des-co-nei-xes
i- que- no-més_ és- fet- per- sub-sis-tir-hi.
Pe-rò- m’hi- tro-ba-ràs,- qui- sap- per- quin
de-sig-ni_ i-nes-cru-ta-ble. Ai-xí- que_ et- fi-quis
al- men-ja-dor,- veu-ràs- el- teu- re-trat
i_ els- nos-tres- lli-bres. So-na-rà_ el- noc-turn.
Fu-lle-ja-ràs- pot-ser- Vir-gi-nia- Woolf.
i- no_ em- sa-bré_ a-ve-nir- que- si-guis- tu.
Et- fa-ré_ en-trar- al- meu- pis,- que- des-co-nei-xes
i- que- no-més_ és- fet- per- sub-sis-tir-hi.
Pe-rò- m’hi- tro-ba-ràs,- qui- sap- per- quin
de-sig-ni_ i-nes-cru-ta-ble. Ai-xí- que_ et- fi-quis
al- men-ja-dor,- veu-ràs- el- teu- re-trat
i_ els- nos-tres- lli-bres. So-na-rà_ el- noc-turn.
Fu-lle-ja-ràs- pot-ser- Vir-gi-nia- Woolf.
El poema es de rima lliure, no segeuix un patró concret.
Aquest poema no té cançó, però he trobat un vídeo relacionat:
Altres obres del poeta:
Altres cançons dels cantants:
Ací trobarás totes les seues cançons:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)