"berenàveu a les fosques"/ "revolta de bruixes"

La investigació sobre les possibilitats dels recursos teatrals prosseguirà durant la dècada dels setanta. La desaparició de Wendy (1973), Berenàveu a les fosques (1970-1971) i Revolta de bruixes (1971-1975) són alguns dels textos més representatius d'aquesta etapa.  La desaparició de Wendy, que poua en diverses fonts literàries com El casament de W. Gombrowicz, l'Ulisses de James Joyce i la Primera història d'Esther de Salvador Espriu, és una reflexió sobre el teatre amb clars ressons autobiogràfics

BERENÀVEU A LES FOSQUES

A Berenàveu a les fosques l'experimentació formal es combina amb experiències personals, amb l'objectiu de passar comptes a la societat catalana de postguerra. L'obra, segons Xavier Fàbregas, "és un drama realista, naturalista a estones, escrit sense concessions [...]. És a través d'uns quants individus que Benet i Jornet ens narra què ha estat la petita classe mitjana barcelonina, vençuda i desorientada, perduda la consciència del seu origen menestral i proletari i emmenada envers uns somnis que ha d'acabar per disgregar-la i, en definitiva, per destruir-la." (Serra d'Or, núm. 154, jul. 1972). La trama es desenvolupa a través de la correspondència entre Fanny i Montserrat, recurs que recorda el plantejament de Boquitas pintadas (1968) de Manuel Puig.

 

REVOLTA DE BRUIXES

A Revolta de bruixes l'autor es remet al realisme. Però aquesta opció s'explota fins al paroxisme a través d'una trama que transcorre en diferents accions paral·leles en un mateix espai escènic. D'altra banda, l'anècdota quotidiana adquireix connotacions simbòliques. Així, la revolta d'un grup de dones contra el vigilant de l'empresa per a la qual treballen es transforma en la lluita entre la raó i la irracionalitat. 

la funcional teatre