AMPLIACIÓ DELS TEMES DE LITERATURA

TEMA 14; Josep Maria Benet i Jornet

L'ÍNDEX

- Biografia
- Comentari de les obres
   - "Una vella coneguda olor"
   - "Fantasia per a un auxiliar administratiu"
   - "Berenàveu a les fosques"/"Revolta de Bruixes"
   - "Dècada dels setanta"
   - Teatre infantil i televisió/ "El gos tinent"
- Altres enllaços

BIOGRAFIA

Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940). Realitzà estudis de Filologia romànica. Després d'una aproximació al teatre espanyol, especialment a Buero Vallejo, i al teatre nord-americà, O'Neill i Miller, reflectits en Una vella coneguda olor (1963), projecta la trilogia sobre el mite de Drudània on vol encara una reflexió sobre el país, el sistema i la societat occidental, que culmina a Berenàveu a les fosques (1971), amb clars ressons brechtians. Passarà per una etapa de teatre imaginatiu representat per La desaparició de Wendy (1973); produirà obres infantils com Supertot (1973), Helena a l'illa del baró Zodíac (1975) o El somni de Bagdad (1977), entre d'altres. Amb Revolta de bruixes (1975) elevà a la categoria de símbol la bases realistaplantejada entre la Raó i el compromís, i la irracionalitat i l'evasió. El 1989 va estrenar Ai, carai! al Teatre Lliure. En el últims anys, a més de seguir amb el teatre infantil, ha estrenat Desig (1998), Fugaç (1992) i E.R. (1993) estrenada al Teatre Lliure (1994) i duta al cinema per Ventura Pons (Actrius, 1996) i amb el qual va obtenir el Premio Nacional de Teatro, el 1995. Aquest és un teatre més personal, entorn dels temes de la felicitat, el sentit de l'existència i l'amor pel teatre, respectivament. Testament es va estrenar a Madrid, en castellà, muntada per Gerardo Vera (1996), mentre que la versió original la va dirigir Sergi Belbel (Grec, 1997). L'última peça estrenada ha estat El gos del Tinent (Sala Beckett, 1999), dirigida per Toni Casares.Ha realitzat diversos guions de televisió, entre els quals destaquem Dins la catedral: Josafat (1976), Poble Nou (1994) i Rosa (1995), Nissaga de Poder, 1996-98, Laberint d'ombres, 1998-99; i Nissaga, l'herència, 1999; entre d'altres. La seva obra ha estat traduïda al castellà, francès, anglès, portuguès i basc.

COMENTARI DE LES OBRES:

De les primeres obres de base realista, la producció de Josep M. Benet i Jornet ha evolucionat cap a una dramatúrgia més personal. Però, a pesar de les innovacions constants d'un procés caracteritzat per l'experimentació permanent, tota la seva producció manté un punt en comú: la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta. 

"una vella, coneguda olor"

UNA VELLA, CONEGUDA OLOR (1963)

Les primeres obres en català de la dècada dels seixanta presenten una realitat immediata. Així, l'escena d'Una vella, coneguda olor (1963), obra influenciada per Tennessee Williams i Eugène Ionesco, se situa en un conjunt de cases del barri vell de Barcelona, durant l'estiu de 1962. En aquest escenari transcorre la història de Maria, la qual se sent anorreada per les circumstàncies de la seva existència. El barri i la seva feina de peixatera són un jou que l'ofega. Quan corre el remor de la imminent demolició de les cases del barri per obrir-hi una avinguda, Maria creu haver trobat un camí de sortida. Però les obres no són tan ràpides com semblava i busca una altra possibilitat de fugida en els braços del seu veí, un pseudointel·lectual a qui havia rebutjat anteriorment, perque només vol aprofitar-se'n. 

"fantasia per a un auxiliar administratiu"

FANTASIA PER A UN AUXILIAR ADMINISTRATIU (1964)

Fantasia per a un auxiliar administratiu (1964) és, també, un text de base realista amb influències d'Eugene O'Neill, Tennessee Williams i Arthur Miller i, també, del teatre contemporani espanyol que presenta la història d'Andreu Tarragó, un oficinista que veurà frustrades les seves aspiracions d'ascens social. 

Tanmateix, la base realista del teatre de l'autor es veu progressivament reformulada a través de l'experimentació formal. Amb Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna(1966-1968) es produeix una ruptura amb els textos anteriors, ja que es formula una nova proposta formal que incorpora elements de diferents gèneres de consum, com per exemple els còmics, les novel·les de capa i espasa o el cinema. La història es presenta a través de l'arxiver Sunyer, el qual, des de l'actualitat, ofereix una novel·la sobre Marc i Jofre, dues figures del passat de Drudània, enfrontades per les seves opcions polítiques. A La nau (1968-1969), l'autor recorre a un altre gènere de consum, la ciència-ficció, per mostrar els problemes de l'estandardització de la societat occidental. 

"berenàveu a les fosques"/ "revolta de bruixes"

La investigació sobre les possibilitats dels recursos teatrals prosseguirà durant la dècada dels setanta. La desaparició de Wendy (1973), Berenàveu a les fosques (1970-1971) i Revolta de bruixes (1971-1975) són alguns dels textos més representatius d'aquesta etapa.  La desaparició de Wendy, que poua en diverses fonts literàries com El casament de W. Gombrowicz, l'Ulisses de James Joyce i la Primera història d'Esther de Salvador Espriu, és una reflexió sobre el teatre amb clars ressons autobiogràfics

BERENÀVEU A LES FOSQUES

A Berenàveu a les fosques l'experimentació formal es combina amb experiències personals, amb l'objectiu de passar comptes a la societat catalana de postguerra. L'obra, segons Xavier Fàbregas, "és un drama realista, naturalista a estones, escrit sense concessions [...]. És a través d'uns quants individus que Benet i Jornet ens narra què ha estat la petita classe mitjana barcelonina, vençuda i desorientada, perduda la consciència del seu origen menestral i proletari i emmenada envers uns somnis que ha d'acabar per disgregar-la i, en definitiva, per destruir-la." (Serra d'Or, núm. 154, jul. 1972). La trama es desenvolupa a través de la correspondència entre Fanny i Montserrat, recurs que recorda el plantejament de Boquitas pintadas (1968) de Manuel Puig.

 

REVOLTA DE BRUIXES

A Revolta de bruixes l'autor es remet al realisme. Però aquesta opció s'explota fins al paroxisme a través d'una trama que transcorre en diferents accions paral·leles en un mateix espai escènic. D'altra banda, l'anècdota quotidiana adquireix connotacions simbòliques. Així, la revolta d'un grup de dones contra el vigilant de l'empresa per a la qual treballen es transforma en la lluita entre la raó i la irracionalitat. 

la funcional teatre